2.DEBAT

El debat que hem realitzat aquestes passades setmanes abans del lliurament de l'informe final de la PAC1, ha estat un espai obert i transformador que a mi m'ha permès observar la diversitat, la rica diversitat, d'idees i propostes que pot generar la nova cibercultura de la que també formem part tots els estudiants virtuals.

En un debat virtual les persones ens trobem en un altre pla de la realitat, on la meva identitat, els meus orígens, color de pell, manera de vestir, gesticulació... perden terreny, i són els meus pensament, emocions i idees els que em configuraran i em donaran forma en aquest tot virtual. Sóc el que dic.

Així, he pogut anar navegant per les diferents visions de la idea d'autoritat exercida, o no, en el fragment del film La Classe i les seves classificacions teòriques, i he pogut anar observant diferents evocacions personals d'aquesta idea, fent que sigui un concepte certament ambigu. Altrament, també s'ha debatut en algunes intervencions sobre els estils educatius que apareixen a la pel·lícula, així aquell fragment, portava a una confusió entre un estil lliberal que valora la llibertat de l'estudiant d'opinar però no concep una diversitat en el currículum, o un estil comunitari prou necessari en les aules franceses de la pel·lícula o un estil més utòpic, com ho pot ser l'estil crític i cooperatiu en continguts educatius que mostrin i ensenyin el valor de la diversitat.
Altrament, han estat, des del meu punt de vista, molt interessants les intervencions que han fet passos més enllà, és a dir que han creat noves vies de debat, així com fer anàlisi de les situacions socials i culturals condicionants de les característiques del sistema educatiu Francès. També, arrel d'aquest debat he descobert la interessants pel·lícula sobre un cas real de Freedom Writers, que un company va proposar analitzar i que em va portar a observar altres alternatives de treball intercultural que el professor de La Classe, podria aplicar dins l'aula.

Per anat fent intervencions al debat m'han calgut bastantes lectures complementàries per poder recolzar les meves afirmacions i creences al que s'han mogut processos educatius forts per mitjà d'actes vivencials.

Els debats virtuals tenen un alt dinamisme i he vist que cal aprendre a seleccionar aquelles intervencions que et semblen més interessants, aquesta selecció pot ser ben curiosa alhora, ja que pot estar induïda per diferents elements, que podrien ser una explicació dels prejudicis en la cibercultura. Jo majoritàriament he seleccionat els missatges que en el seu títol hi havia una paraula o expressió que m'impulsava a obrir-lo i a elaborar una resposta enriquidora. O depèn del dia, he optat per obrir a l'atzar cinc dels últims vint enviats i llegia les primeres línies de les intervencions i decidia si em semblava força interessant i innovadora per continuar la seva lectura. És mol curiosa aquesta sensació d'intervencions fusionades i difoses que tinc sobre el debat de l'assignatura, no puc recordar persones concretes explicant alguna cosa, sinó moltes idees, sense cara, expressades alhora. Una sensació interessant per concebre La cultura, plena de altres cultures, de la que totes les persones formem part.

1. INICI, reflexió inicial

Desde que tinc consciència d'existir i del meu entorn que he viscut immersa en la rica i bella diversitat cultural dins d'una mateixa ciutat. En les escoles, espai educatius de convivència, les aules mostren un potencial humà de diferents origens: nens sudamericans, africans, àrabs, catalans, russos, andalusos, japonesos... i tots es troben compartin un mateix present, del que poden treure-li creativitat i coneixement conjunt. Jo puc aprendre de tu i tu de mi. Gaudir el poder constructor del psicodrama de la interculturalitat en l'educació. No arribar a veure la diferència com un impediment sinò com un valor suposa una obertura d'horitzons i perdre la por a allò desconegut o llunyà. Per això m'ha interessat realitzar aquesta assignatura, per contextualitzar i analitzar aquest concepte "d'interculturalitat" i poder, entre tots, inspirar nous treballs per a l'educació en valors tant amb adults com amb nens.

En les escoles són els mestres qui poden guiar en valors cap a la tolerància i la diversitat en el dia a dia: fomentant el treball en equip, treballant la diferència com un valor creatiu i acostant als alumnes el coneixement de les diferents cultures i religions del món. Penso que el coneixements de l'altre és molt important. Però l'educació no recau solsament en l'escola. La família també és un context educatiu d'on els nens i adolescents extreuen creences i prejudicis socials que poden dificultar el treball de la integració intercultural a les escoles. D'altre banda, l'adminstració pública tambe té una responsabilitat en tots aquests valors per mitjà de la contemplació de normatives socials que no siguin excloents a la diversitat social perquè elles han d'intentar assumir i treballar el que ens envolta.

El que he pogut començar a llegir en el material de l'assignatura posa sobre la taula una realitat social que és necessari explicitar i mediar. Espero que en aquests blogs, una idea que m'ha sorprès i il·lusionat, poguem aproximar-nos a les visions de cadascú i trobem punts de treball i força col·letiva "d'interaprenentage".

Tanmateix, com a conclusió final voldria fer reflexió sobre com, sovint, les persones que hem viscut des de que vam nèixer en una mateixa àrea sociocultural, també ens creem barreres diferèncials entre nosaltres...

Una nouvinguda a aquest espai de la cibercultura

Hola,

Sóc la Raquel de Manuel. Ja he creat el meu blog per a l'assignatura! Mai he utilitzat aquesta eina d'internet, així que ara em cal investigar i anar provant. Espero adaptar-me...

Fins aviat.