Desde que tinc consciència d'existir i del meu entorn que he viscut immersa en la rica i bella diversitat cultural dins d'una mateixa ciutat. En les escoles, espai educatius de convivència, les aules mostren un potencial humà de diferents origens: nens sudamericans, africans, àrabs, catalans, russos, andalusos, japonesos... i tots es troben compartin un mateix present, del que poden treure-li creativitat i coneixement conjunt. Jo puc aprendre de tu i tu de mi. Gaudir el poder constructor del psicodrama de la interculturalitat en l'educació. No arribar a veure la diferència com un impediment sinò com un valor suposa una obertura d'horitzons i perdre la por a allò desconegut o llunyà. Per això m'ha interessat realitzar aquesta assignatura, per contextualitzar i analitzar aquest concepte "d'interculturalitat" i poder, entre tots, inspirar nous treballs per a l'educació en valors tant amb adults com amb nens.
En les escoles són els mestres qui poden guiar en valors cap a la tolerància i la diversitat en el dia a dia: fomentant el treball en equip, treballant la diferència com un valor creatiu i acostant als alumnes el coneixement de les diferents cultures i religions del món. Penso que el coneixements de l'altre és molt important. Però l'educació no recau solsament en l'escola. La família també és un context educatiu d'on els nens i adolescents extreuen creences i prejudicis socials que poden dificultar el treball de la integració intercultural a les escoles. D'altre banda, l'adminstració pública tambe té una responsabilitat en tots aquests valors per mitjà de la contemplació de normatives socials que no siguin excloents a la diversitat social perquè elles han d'intentar assumir i treballar el que ens envolta.
El que he pogut començar a llegir en el material de l'assignatura posa sobre la taula una realitat social que és necessari explicitar i mediar. Espero que en aquests blogs, una idea que m'ha sorprès i il·lusionat, poguem aproximar-nos a les visions de cadascú i trobem punts de treball i força col·letiva "d'interaprenentage".
Tanmateix, com a conclusió final voldria fer reflexió sobre com, sovint, les persones que hem viscut des de que vam nèixer en una mateixa àrea sociocultural, també ens creem barreres diferèncials entre nosaltres...
En les escoles són els mestres qui poden guiar en valors cap a la tolerància i la diversitat en el dia a dia: fomentant el treball en equip, treballant la diferència com un valor creatiu i acostant als alumnes el coneixement de les diferents cultures i religions del món. Penso que el coneixements de l'altre és molt important. Però l'educació no recau solsament en l'escola. La família també és un context educatiu d'on els nens i adolescents extreuen creences i prejudicis socials que poden dificultar el treball de la integració intercultural a les escoles. D'altre banda, l'adminstració pública tambe té una responsabilitat en tots aquests valors per mitjà de la contemplació de normatives socials que no siguin excloents a la diversitat social perquè elles han d'intentar assumir i treballar el que ens envolta.
El que he pogut començar a llegir en el material de l'assignatura posa sobre la taula una realitat social que és necessari explicitar i mediar. Espero que en aquests blogs, una idea que m'ha sorprès i il·lusionat, poguem aproximar-nos a les visions de cadascú i trobem punts de treball i força col·letiva "d'interaprenentage".
Tanmateix, com a conclusió final voldria fer reflexió sobre com, sovint, les persones que hem viscut des de que vam nèixer en una mateixa àrea sociocultural, també ens creem barreres diferèncials entre nosaltres...
